Onze de Setembre

Avui és Onze de Setembre, i per als catalans és la nostra Diada Nacional.

Però per a mi és molt més que això, és l'aniversari de la meva estimada.

I li vull dedicar una cançó, que li ha fet molta gràcia i que darrerament li agrada escoltar.

Moltes felicitats amor meu.

Quantum of Solace

L’altre dia vam anar a Roquetes a veure Quantum of Solace, la darrera pel·lícula de James Bond. Primer que res dir que em va agradar més Casino Royale.

El més destacable són les bones i nombroses escenes d’acció, i el pitjor és que darrera tanta escena d’acció s’amaga una falta total d’argument.

Hi ha gent que diu que ja val la pena anar-hi per veure a Daniel Graig, escollit recent ment com a segon home més sexy del mon. Jo només puc dir que les dues noies que l’acompanyen no estan gens malament.

Podem resumir dient que és un producte comercial, ple d’acció i que es deixa veure.

Vaga professorat 13 de Novembre: a tots els professors

Ahir ens van venir a fer una xerrada sobre per què hem d’anar a aquesta vaga. No us vaig a explicar ara el que diu la LEC, molts de vosaltres ja ho sabreu.

La meva pretensió, es dir a tot el professorat que hem d’anar a aquesta vaga, però no un dia, si fos per mi la faria indefinida. És millor perdre dos mesos de sou, que no tenir unes condicions miserables per a tota la vida.

Que no ens prenguin per estúpids el govern i els sindicats, ja sabem que de tots els punts que ens presenten, un o dos, potser tres, son els que s’aconseguiran evitar fent només un dia de vaga, però i els altres què? tot això son estratègies polítiques, fins i tot ja saben els punts que concediran al professorat per a que continuéssim educant i ensenyant als seus fills. Aquests punts ja s’inclouen expressament.

Deixeu de banda si uns sindicats diuen que es faci, si uns diuen que no es faci... estan en joc els nostres drets com a docents i com a persones.

Àngels Benaiges i Raquel Curto : Campiones del Món

El dissabte passat, la selecció femenina catalana de futbol sala es va proclamar campiona del món a Reus, després de guanyar per 4 a 0 a Galícia en la final.

El dos fets més destacables són que, primer, en el futbol sala, Catalunya té selecció oficial, i no només pot participar en els campionats, sinó que, a més, els guanya.

El segon és que l'equip estava format per dues ebrenques, la tortosina Àngels Benaiges i Raquel Curto, dels Reguers. Totes dues anaven en representació del CFS Roquetes, tot i que actualment militen en el equip femení de futbol Tortosa-Ebre.

Moltes felicitats Campiones!

Foto del setmanari Esports4Comarques.

2n aniversari

Sempre diuen "temps al temps", i en certa part qui ho digui té raó. El temps treu l'angoixa, la desesperació i el dolor, però no el record.

I què hi farem, la vida es plena de bons i mals records, i tenir sentiments és allò que ens fa ser més humans, malgrat siguin tristos.

La jubilació implica menys despeses, segons el govern

Sembla ser que avui, tinc una visió una mica crítica... continuant amb un tema que podem relacionar amb el mon laboral, és el tema de les pensions.

No només tenen una pensió vergonyosa les persones que no han treballat, persones que sí que han estat treballant al llarg de la seva vida, veuen com els hi arriba el moment de la seva jubilació, i enlloc d’estar feliços per entrar en una altra etapa de la seva vida, de la qual poden gaudir més dels seus familiars, amics... de la vida en general, es veuen atrapats en unes pensions miserables les quals no els hi permeten arribar a final de mes, i han de deixar les seves cases on han viscut tota la vida, on han d’anar a menjadors de la beneficència, on per Nadal no poden ni fer un regal als seus néts...

Suposo que aquestes pensions estan justificades pel fet, que a una determinada edat, els éssers humans d’aquest magnífic estat, ja no tenen despeses econòmiques, ja no tenen que menjar i ja no tenen perquè anar de vacances.

Brillant aquest govern que tenim, sigui d’esquerres, de dretes, o d’on vulgui, no n’hi ha cap que sigui digne.

Anem com els crancs

Segons acabo de llegir la Comissió Europea ha proposat ampliar el permís de maternitat a 18 setmanes, i el govern espanyol ha dit que li sembla una idea fantàstica, però que de moment no ho farà.

Que bé, és meravellós viure en un país on anem “avançant”.

Tots els països tenen la seva part bona i la part dolenta, però en aquest tema en concret, el govern hauria de prendre exemple del Regne Unit, Irlanda o Suècia, els quals donen 52, 42 i 55 setmanes respectivament cobrant el 100% del sou.

Les idees en aquest país, em sembla a mi que estan una mica equivocades. Com si una dona volgués tenir un fill per no anar a treballar... encara no ho he patit, però suposo que tenir que deixar a la guarderia, amb els avis... un nen de 4 mesets, t’ha de trencar el cor. Clar que sí, que hi existeixen les reduccions de jornada, les excedències... però tota la vida treballant per a tenir aquestes condicions?

Aquí teniu la noticia.