diumenge, 7 d’octubre de 2007

Adéu al més gran

Em fa vergonya admetre-ho, però sóc d’aquestes persones, que s’ha posat a escoltar seriosament a Luciano, un cop ha mort. En la meva defensa diré, que ja havia escoltat algun cd d’ell i coneixia algunes de les seves més famoses cançons.

M’ha sorprès gratament la seva inconfundible i dolça veu, i em posa els pèls de punta el sentiment amb el que canta. Realment és un do tenir aquesta capacitat d’interpretar i cantar d'una forma tant meravellosa.

Si a aquest fet ajuntem les millor àries de les millors òperes, el resultat són unes peces musicals tan abrumadores i plenes de sensacions, que realment després de sentir-les, una pensa que poques coses, més magnífiques, podrà gaudir.

Aquí us deixo una de les meves preferides, és l’àrea “E lucevan le stelle” de Tosca, on el protagonista escriu una carta a la seva estimada recordant els moments que van viure junts, i a partir d’aquest record sorgeix la por a la mort i el seu crit desesperat d’amor a la vida.