divendres, 5 d’octubre de 2007

Billy Elliot

Sé que molts de vosaltres pensareu, com es que parla d’una pel·lícula de l’any 2000? Doncs bé, l’altre dia varem realitzar una comanda a l’fnac d’uns quants dvds i cds, i la veritat feia temps que tenia ganes de tornar a veure-la.

Cada cop que l’han emès per la televisió m’he quedat enganxada veient-la. S’ha de reconèixer que no es tracta d’una superproducció americana, ni brilla pel seu gran pressupost i fotografia, però per mi, és una de les pel·lícules més boniques que vist en els darrers temps.

És emotiva, tendra, humana, té una banda sonora prou bona… i sobretot destacar els papers de Jamie Bell com a Billy, i del seu pare Gary Lewis, fan una interpretació fantàstica i aconsegueixen que realment et posis dintre de la peli.

Si algú encara no l’ha vist, li recomano que la vegi, i que es prepari per a l’escena final (hem van caure les llàgrimes), no la vull explicar, però deixeu-me dir que juntament amb l’emoció del final es pot sentir la música de fons del “Llac dels cignes”, i malgrat que el prota no sigui Nureyev, és impressionant el salt que dona.

Una darrera curiositat que és comenta al material addicional, van estar a punt de no fer la peli perquè volien un noi que fos nascut a Billingham i que ballés, o sigui que ho van tenir difícil per trobar al Jamie, i cal dir que per ser la seva primera interpretació al cinema li posem un excel·lent més que merescut.