divendres, 19 d’octubre de 2007

Dia Mundial del Càncer de Pit.

Deixant de banda estadístiques que podreu llegir i escoltar durant el dia d’avui, sobre quin lloc ocupa en la mortalitat femenina el càncer de pit, a quin percentatge de dones afecta... Com a dona, i per sort, sense experiència d’aquest tipus, us podria dir, que el càncer de pit ha de ser el pitjor.

No perquè potser es reprodueix més sovint que un altre, o algun altre aspecte mèdic, sinó pel fet psicològic del que suposa perdre un pit, o molts cops els dos. Des de sempre una de les principals qualitats físiques que han identificat a una dona han estat els pits. L’orgull en que un dia de festa podem lluir un escot més exagerat i algunes mirades s’escapen cap allí, és una petita satisfacció que ens fa sentir més guapes. I el fet de poder alletar al teu fill tan bon punt acaba de néixer, ha de ser una sensació única.

Des d’aquest bloc, vull donar el meu més gran suport, a totes les dones que ho pateixen, i dir-los-hi que, malgrat haver de passar una experiència tan dura, realment allò que fa a una dona, no són només els seus pits.

Vincle a la web de l'Associació Espanyola contra el Càncer.