dilluns, 29 d’octubre de 2007

És bona tanta evolució?

La humanitat està obsessionada en evolucionar, sembla ser que si cada cop no anem a més, i a més, no som prou bons. D’on ha sorgit aquesta idea?. Cada cop hem reafirmo més en el pensament que l'evolució ha de ser natural, no forçada, les persones hem de tenir l’instint de superació i adaptació per tirar endavant, i sí, ser millors, però sense renunciar als nostres ideals, al nostres sentiments i a la vida.

Precisament, el millor d’aquesta, és allò que no té preu. I si ens plantegem un dia de la nostra vida, tot es basa en una inversió, o bé immediata, o bé a mig termini. I què passa si no arribem al mig termini, tant d’esforç per a què? Dia darrere dia, deixem passar la possibilitat de gaudir de la vida, només per aconseguir una millor feina, per treure’ns un títol que potser mai farem servir… no és que sigui dolent voler créixer culturalment, voler oferir als nostres la possibilitat d’un futur millor…però és que com a mínim el 50% de la nostra vida, ens el passem preparant el 50% de l’altra.

Socialment, no científicament, s’ha evolucionat, o bé massa, o bé d’una forma incorrecta, no potser que la vida de les persones no es basi en gaudir d’aquesta i en fer allò que realment ens fa feliços.