dimecres, 24 d’octubre de 2007

Val la pena morir pels ideals?

No n’hi ha prou amb que la violència de gènere afecti a les dones, que ara també son víctimes aquelles persones que la condemnen.

Acabo de llegir la notícia al diari “El Periódico” i el cor se m’ha encongit, un noi de 24 anys va morir ahir a causa d’un cop de puny que li va donar un home i el va fer caure al terra, amb tant mala sort que va donar amb el cap.

El pecat d’aquest noi va ser defensar a la noia que estava escridassant aquest home al mig del carrer, quan ni tan sols els coneixia.

Els seus pares segur que en aquests moments pensen que el seu fill hagués pogut deixar a cadascú amb els seus problemes, potser així encara seria viu.

Un clar exemple el tenim al vídeo de l’agressió que es produeix al metro, a una noia equatoriana, si us heu fixat, mentre l’agressor (suposadament begut) l’estava atacant, hi apareix un noi assegut al mateix vagó, gairebé al costat, que ni tan sols s’atreveix a mirar els fets que estan passant. Potser això li permet continuar vivint, qui sap.

Aquí teniu la notícia.

1 comentari:

the crow ha dit...

Val la pena, i tu ho saps. La nostra condició de essers racionals així ho implica. Sabem que som el que fem no el que pensem. Si es pensa una cosa i no s'actua en aquell sentit, hom s'esta traicionant, i el que és pitjor, s'esta anulant com a persona. Hem de ser per tant consequents amb les nostres idees encara que això comporti un perill, només així hom pot arribar a sentir-se lliure i es pot reconèixer quan es mira al mirall. No actua et pot salvar la vida, pots complir l'objectiu bàsic de qualsevol animal (la supervivència); ara bé ser persona implica quelcom més enllà. Així doncs prefereixo morir defensant el que crec, que esta mort en vida lamentant i avergonyit de la meva condició animal.