dissabte, 10 de novembre de 2007

¿Por qué no te callas?

Aquest vídeo és una mostra del que succeeix quan el cap d’estat d’un país és un monarca, a sobre Borbó, enlloc de ser una persona escollida pels ciutadans.

Massa anys fa que es troben en una situació privilegiada, quan el poble estem dia a dia lluitant per poder tenir una vida digna amb un mínim de comoditat.

Apostem per la República, on el representat, és una persona escollida democràticament, i no algú imposat, i a sobre que no hi ha manera de fer-lo fora si no es comporta com ho hauria de fer un cap d’estat.

Aquí teniu la notícia amb el vídeo.

5 comentaris:

Jordi Arrufat ha dit...

Totalment d'acord amb el fons del post i en què el JCI actua amb actitut inmadura quan deixa el plenari de la sala més si sabem que molts empresaris espanyols han anat a Llatinoamèrica a robar (Però no tots!!).

Ara bé, cal aportar un element transcendental al debat, en ZP tenia al davant al Chavez, que no deixava acabar de parlar a en ZP, actitut poc pròpia també d'un cap d'Estat. Clar que és totalment previsible ja que en Chavez és un dictador (roig però dictador) i en ZP no feia més que defensar al cap i a la fi el sistema democràtic (deficient i imperfecte pero democràtic) de l'Estat espanyol contra el sistema "bananero" del Chavez.

Diari del Votant Anònim ha dit...

Volia fer un comentari, però no és necessari: l'Arrufat ha dit exactament el que volia afegir!

Robert Verge Monclús ha dit...

En cap moment hem justificat a Chávez, ja que com heu dit, és un dictador que fa el que vol, com ara tancar un canal de televisió per ser-li crític.

El rei ha obrat bé defensant al president del país veí, això sí, la manera en que ho ha fet ha estat més pròpia d'un personatge de Polònia (i nop hem refereixo al país), que d'un cap d'estat.

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

Conec espanyols que han tornat al nostre país fugint de Chaves. No existeix seguretat jurídica, ni política. Si tens propietats o estalvis pots veure'ls desaparèixer en qualsevol moment. L'índex d'assassinats a Caracas és un dels més alts del món. Compte amb tenir-li simpatia a aquest líder populista.

Però estic d'acord en què qualsevol cap d'Estat no pot caure en les provocacions. I el rei va picar. Encara que si analitzes les respostes que hi hagut al incident veuràs que gairebé la majoria són positives. Haurà volgut el rei humanitzar-se i guanyar simpaties dins les seves fronteres?

Enric ha dit...

El populisme es el contrari a la Democràcia, busca la manipulació, el domini retòric i la unitat quasi-sagrada entre el lider i el seu poble. Invoca sempre a un passat gloriós trencat per un enemic comú que representa el Mal absolut.
El populisme feixista, ja que el feixisme te la seva essència en el populisme, aspira sempre a la creació d 'un nou Home basat en una irritant mitologia.
Uns exemples:
Hugó Chavez a Veneçuela, aspira a la gloria, crea mites com ara el Bolivarisme, fent-lo anti-occidental, quan el fundador d'aquesta denominació, Simon Bolívar, era un fill de la ilustració, cosa que a ell en la seva faceta dialèctica burleta i de posat de pallasso, mai arribara a aquesta consideració. Equipara a la categoria del simbolisme Cristià del Mal, als Estats Units de Nord-America, però no se esta de fer milionaris negocis petroliers amb el Diable americà. Les dictadures mai son bones i la dictadura il·lustrada es un utopia. En definitiva i al meu parer, populisme i pobresa van sempre agafades de la ma.