divendres, 2 de novembre de 2007

Si sóc feliç fent alguna cosa, per què he de deixar de fer-la?

És una pregunta simple, o potser no tant? Segons la tercera llei de Newton, tota acció té una reacció. Sembla mentida, però és sorprenent com les persones a mesura que passen els anys, anem canviant el nostre punt de vista respecte a un mateix assumpte.

Des de la meva joventut sempre m’havia fet aquesta pregunta, i gairebé mai trobava cap motiu per deixar de fer alguna cosa que hem feia feliç. Ara, ja de camí cap a la maduresa, me la torno a plantejar, i sóc capaç de trobar moltes respostes, potser massa i tot.

Entre aquestes respostes, us podria dir, que potser una de les més importants, podria ser que cada cop la meva felicitat, radica més en el fet, de que les persones que m’envolten siguin felices. És això madurar? Serà una cosa bona? Em sorprenc a mi mateixa amb pensaments que mai hagués pogut imaginar que se’m passarien pel cap. Sens dubte, la vida és més fàcil quan pensem menys, però suposem que també deu tenir la seva part positiva pensar tant.

1 comentari:

Mani, fill de Mani ha dit...

Penso que pensant que penses que ets feliç pots arribar a pensar-te que ho ets! Me penso...