dijous, 13 de març de 2008

L’encant de les cases antigues i dels records

L’altre dia, després de més d’un any, vaig tornar a entrar a una casa que m’ha marcat la vida. Cada habitació, cada moble, cada racó... era un record. Em veia a mi mateixa quan era petita corrent i jugant per la casa, sense parar de pujar i baixar pels pisos, i també em veia de més gran, quan aquella casa i les persones que hi vivien s’havien convertit en un referent a la meva vida.

Recordo aquells dies, no tan llunyans, on aquella casa antiga, de poble, de la meva rebesàvia, era un lloc de reunió, un lloc que feia que la vida fos millor. Encara conserva el seu aspecte i la seva olor, malgrat estigui tancada.

Tinc la il·lusió i l’esperança que algun dia tornarà a ser un punt de trobada.