divendres, 26 de setembre de 2008

Què és l’amor?

Avui Robert i jo fa quatre anys ens vam casar, i aquest estiu ha fet deu anys que estem junts, per tant és jornada de reflexió, en aquest cas, cal reflexionar sobre l’amor i què vol dir estimar a una persona.

Els poetes defineixen l’amor com el més gran sentiment, els científics com una reacció química... no sé qui té raó, possiblement cadascú té la seva part, el que sí és ben cert, és que sense amor, les persones no som res.

Al llarg de la nostra vida, coneixem moltes persones, però arribar a estimar-les, ben poques. Estimar a algú és una gran responsabilitat, implica ser fort quan l’altre ho necessita, implica prendre decisions, les quals molts cops no son les que voldríem...però estimar també vol dir ser feliç, veure la vida des d’una altra perspectiva, gaudir de molt bons moments, construir un camí amb algú...

A mesura que passa el temps, i la vida ens va fent evolucionar, una se n’adona, que la felicitat s’aconsegueix donant, i no pas rebent.

7 comentaris:

Manel Zaera ha dit...

Felicitats!

A mi m'agrada una de les definicions d'amor que des de petit em van ensenyar en la meva educació cristiana: amor és donar sense esperar res a canvi.

Sandra ha dit...

Moltes felicitats!

Per a mi l'amor més gran és el que sento pels "meus" animals.

Quan estic amb ells, és la felicitat infinita per a mi!

Sobretot a Alex, el meu petitet, que és el que més estimo del món!!!

the crow ha dit...

La veritat es que la paraula amor és massa amplia, ja que afecta a molts estats i entre moltes coses. Amor familiar, fraternal, a una manera de entendre la vida...
Però sens dubte el més difícil és l'amor en parella. És quelcom més complex i, a diferència de la resta, depen menys de la voluntat. Aquest significa superar pors. Ja que estimar a un altre suposa afrontar-se a la pròpia personalitat, deixar de ser qui pensem que som, per mostrar-nos realment (i molts cops no agrada). Crec que és una de les aventures més difícils i boniques que ha de viure l'esser humà.
Estimar no es estar feliç, no té per que anar lligada, a vegades quan més s'estima, més es sofreix. L'amor no entenen d'egoismes ni direccions, simplement sorgeix.

Òscar Cavero 100%% ha dit...

moltes felicitatsparella
que us vagi moilt b i que ja ens coneixerem algun dia en algunes celebracios d'esquerra jeje
i que siguen molts mes fins un altra
!!


que lamor es lo mes bunic que ia!!

La primavera de Praga ha dit...

MOLTES FELICITATS

Carme ha dit...

Moltes felicitats!
I per molts anys que sigueu molt feliços

Maula ha dit...

L'amor el podem trobar a tots els llocs i en totes les coses. Està clar que hi ha molts tipus d'amor de la mateixa forma que hi ha moltes formes d'estimar.Jo no crec que el més díficil siga l'amor a la parella però si que és al que li tenim més respecte ja què tenim moltes més coses a perdre.Estic d'acord amb the crow en que alhora d'estimar a una persona ens suposa enfrontar-nos amb la nostra personalitat, per això entre moltes altres coses es tan meravellosa, ens ajuda a coneixer-nos a nosaltres mateix. Encara que no només en la parella hem de buscar la sinceritat, la sinceritat és bona sempre i quan no es faja mal a ningú.En canvi the crow no pense igual que tu; estimar si que és estar feliç, jo no soc catòlic però hi ha una frase que diu "quien siembra..recoge tempestades".Si estimes a tot i a tots tindràs les tornes.