Sempre diuen "temps al temps", i en certa part qui ho digui té raó. El temps treu l'angoixa, la desesperació i el dolor, però no el record.
I què hi farem, la vida es plena de bons i mals records, i tenir sentiments és allò que ens fa ser més humans, malgrat siguin tristos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
paraules conmovedores!
Fins i tot el temps esvaeix els records, tapats per nous sentiments, nous recods.
S'esvaeixen els records, s'esvaeix la vida, trepitjada per la roda del temps, sense voler-ho.
Publica un comentari