divendres, 3 d’octubre de 2008

La jubilació implica menys despeses, segons el govern

Sembla ser que avui, tinc una visió una mica crítica... continuant amb un tema que podem relacionar amb el mon laboral, és el tema de les pensions.

No només tenen una pensió vergonyosa les persones que no han treballat, persones que sí que han estat treballant al llarg de la seva vida, veuen com els hi arriba el moment de la seva jubilació, i enlloc d’estar feliços per entrar en una altra etapa de la seva vida, de la qual poden gaudir més dels seus familiars, amics... de la vida en general, es veuen atrapats en unes pensions miserables les quals no els hi permeten arribar a final de mes, i han de deixar les seves cases on han viscut tota la vida, on han d’anar a menjadors de la beneficència, on per Nadal no poden ni fer un regal als seus néts...

Suposo que aquestes pensions estan justificades pel fet, que a una determinada edat, els éssers humans d’aquest magnífic estat, ja no tenen despeses econòmiques, ja no tenen que menjar i ja no tenen perquè anar de vacances.

Brillant aquest govern que tenim, sigui d’esquerres, de dretes, o d’on vulgui, no n’hi ha cap que sigui digne.

3 comentaris:

Òscar Cavero 100%% ha dit...

es vergonyos veure les misèries de pensions a la gent que a trevallat quasi tota la seva vida i ja te el temps della per descansar es molt injust!!

cucafera ha dit...

Ironies a part, es rigorosament cert que, quan un es fa gran ( jubilat, prejubilat) te menys despeses que en plena maduresa, amb fills que mantindre, hipoteques etc. ( estic generalitzant evidentment).
Això de les pensions, com en tot, n'hi ha molt que parlar, n'hi ha moltes (massa) de sota mínims, però n'hi ha que cobren molt mes que molts que treballen-em. Llavorés quina ha de ser la filosofia:
Que tots cobren en minim imprescindible per viure, o que cada un cobre en funció del que ha cotitzat?.
Una cosa que em sobta molt del tema de pensionistes es que tots ens hi "fixem"/preocupem" molt amb i per les necessitats, però, hi quan han estat en plena activitat d'assalariats que també cobraven sous miserables?.... ( d'aqui la quantia futura de les seves pensions) i ningú es preocupa per ells. Clar, quan un cobra d'una empresa, sobre tot si es privada, sembla que es mes difícil ( i perillós) reivindicar millors condicions i salaris, però si el pagador es l'estat ( tots)....
Ara, de sobte, ens surt la vena solidaria: "es que no poden anar ni un cop al cine", "es que no poden sortir un dia a sopar" etc. però es que abans tampoc, companys, abans tampoc.

Mireia Consarnau Pallarés ha dit...

Estic d'acord amb el que dius, cucafera, però és que el tema dels salaris podria ser perfectament un altre post crític.

La pensió de moltes persones és una vergonya perquè el sou que tenien quan treballaven també ho era, i potser s'hauria de començar arreglant els salaris.

El que tampoc s'hauria de permetre, és que perquè una persona no hagi treballat, pels motius que siguin, hagi de passar amb 300€ al mes quan igualment necessita viure, i potser no té una parella, uns fills, etc... que el mantingui.